Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín. El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona. Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley (1979-81) i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura (2002-08). Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la sensibilitat romàntiques, que li serveixen de punt de partida en les seves reflexions sobre la postmodernitat i el món actual: El Quattrocento (1982), El héroe y el único (1982), La atracción del abismo (1983), Leopardi. Infelicidad y titanismo (1984), Tres miradas sobre el arte (1985), Territorio del nómada (1986), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduría de la ilusión (1994), Aventura. Una filosofía nómada (2000), Una educación sensorial. Historia personal del desnudo femenino en la pintura (2002), Manifiesto contra la servidumbre. Escritos frente a la guerra (2003) i Maldita perfección. Escritos sobre el sacrificio y la celebración de la belleza (2013).
A mig camí entre el dietari, l’aforisme, la reflexió filosòfica i la ficció cal esmentar també El cazador de instantes (1996), El puente de fuego (2004), Enciclopedia del crepúsculo (2006), Breviario de la aurora (2006) i Visión desde el fondo del mar (2010, premis Ciutat de Barcelona i Cálamo). És també autor de novel·les i obres narratives en les quals són evidents les preocupacions filosòfiques: El asalto del cielo (1986), Desciende, río invisible (1989), La razón del mal (1994, premi Nadal 1993), Transeuropa (1998), Davalú o el dolor (2001), Pasión del dios que quiso ser hombre (2014) i Mi Gaudí espectral (2015), a més dels poemaris Disturbios del conocimiento (1980), Duelo en el Valle de la Muerte (1986), El afilador de cuchillos (1999), Poema de la serpiente (2010), Cantos del Naumon (2010) i Alegato contra la codícia (2012). Gran part de la seva obra té versió en català. Articulista habitual dels diaris El País i Ara, col·labora en programes de ràdio i televisió. També ha participat en projectes teatrals, com ara Naumon (2004), de La Fura dels Baus. El 2019 s’estrenà l’opera L’enigma di Lea, amb música de Benet Casablancas, de la qual fou autor del llibret en català i italià.