Estudià filosofia i lletres a les universitats de Barcelona i de Madrid, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Després d’uns quants anys a l’ensenyament, dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, experiència que reflecteix en el seu llibre Confesiones de una editora poco mentirosa (2005). La seva obra de ficció, sempre protagonitzada per dones i des d’una òptica que hom ha qualificat de “consciència femenina”, és de to introspectiu.
Com a novel·lista, és autora de la trilogia formada per El mismo mar de todos los veranos (1978), El amor es un juego solitario (1979, premi Ciutat de Barcelona) i Varada tras el último naufragio (1979). Altres novel·les seves són: Recuerdo de Safo (1982), Para no volver (1985), Libro de Moisés: Biblia I, Pentateuco (1987), Después de Moisés (1989), La reina de los gatos (1993), Correspondencia privada (2001) i ¡Bingo! (2007).
Publicà també els reculls de contes Siete miradas en un mismo paisaje (1981), Olivia (1986), Relatos eróticos (1990), La niña lunática y otros cuentos (1996), Con la miel en los labios (1997) i els volums d’assaig Libros “de lujo” para niños (1994), Ser madre (2000) i Pequeños delitos abominables (2010).
Altres llibres autobiogràfics són Habíamos ganado la guerra (2007), Confesiones de una vieja dama indigna (2009), i Tiempos que fueron (2012), amb el seu germà, l’arquitecte Òscar Tusquets, retrat d’una família benestant barcelonina durant la postguerra a través de les memòries d’infantesa i joventut.
L’any 2014 la Generalitat de Catalunya adquirí el fons Esther Tusquets, que inclou més d’un miler de documents, bàsicament cartes entre l’editora i un ventall amplíssim d’escriptors espanyols i llatinoamericans.