Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París. De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual.
Acabada la dictadura dels coronels (1974), els seus films adopten en general un to al·legòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats.
De la seva filmografia hom pot esmentar: Anaparastassi (‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970); Meres tu’36 (‘Els dies del 36’, 1972); O Thiasos (‘La declamació’, 1975); I Kynighi (‘Els caçadors’, 1977); O Megalexandros (‘Alexandre el Gran’, 1980), Lleó d’Or a Venècia; Taxidi sta Kithira (‘Viatge a Citera’, 1984), premi al millor guió al Festival de Canes; O Melissokomos (‘El vol’, 1986); Topio stin omihli (‘Paisatge a la boira’, 1988); To Meteoro Vima Tou Pelargou (‘El pas suspès de la cigonya’, 1991); To Vlemma tu Odissea (‘La mirada d’Ulisses’, 1995), premi especial del jurat a Canes; Lumière et compagnie (1995); Mia eoniotita ke mia mera (‘L’eternitat i un dia’, 1998), Palma d’Or a Canes; i la trilogia inacabada per la seva mort en un accident dedicada a la història del seu país durant el segle XX i a la diàspora dels seus habitants, formada per To Livadi pou dakryzei (‘El riu que plora’, 2004), premi FIPRESCI, i I skoni tou hronou (‘La pols del temps’, 2008), la seva darrera pel·lícula.
L’any 2011 rebé el Premi Internacional Terenci Moix en l’apartat de cinematografia.