Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà. Treballà com a editora d’una revista literària. Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a col·laborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność.
L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa (‘Cerco la paraula’). La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista. A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un característic distanciament irònic, centrat en la condició de l’home modern (solitud, massificació, incomunicació, etc.). Aquesta orientació individualista li valgué dificultats reiterades amb la censura.
Els seus reculls més destacables són Dlatego zyjemy (‘Per això vivim’, 1952); Pytania zadawane sowie (‘Preguntes a mi mateixa’, 1954); Wołanie do Yeti (‘Crida al Ieti’, 1957); Sòl (‘L’assalt’, 1962); Sto Pociech (‘Cent consolacions’, 1967); Wszelki wypadek (‘Un cas qualsevol’, 1972); Wielka liczba (‘Un gran nombre’, 1976); Ludzie na moscie (‘Gent sobre el pont’, 1986); Koniec i początek (‘El final i el començament’, 1993); Chwila (‘Moment’, 2002); Rymowanki dla dużych dzieci (‘Rimes per a nens grans’, 2003); Dwukropek (‘Dos punts’, 2005) i Tutaj (‘Aquí’, 2009).
Exercí també com a traductora, sobretot del francès, del qual feu versions d’autors barrocs. El 1990 publicà Lektury nadobowiązkowe (‘De lectura no obligatòria’), recull dels seus assaigs sobre literatura publicats a la revista Życie Literackie, on col·laborà del 1953 al 1981.
Membre de la direcció de l’Associació d’Escriptors del seu país (1978-83), rebé nombroses distincions, entre les quals cal citar el premi del Ministeri de Cultura polonès (1963). També li foren atorgats el premi Goethe (1991), el premi Herder (1995), el premi Nobel (1996) i l’Orde de l’Àliga Blanca (2011), la distinció més alta de l’Estat polonès.