Provinent d’una família carlina, es llicencià en dret per la Universidad Complutense de Madrid i es diplomà en periodisme. Fins el 1979 treballà a l’Administració dins del cos d’inspecció de treball i ocupà també càrrecs a l’Ajuntament de Madrid, d’on fou regidor (1979-82). Políticament evolucionà del tradicionalisme amb afinitats amb el franquisme cap a Convergencia Socialista, que el 1977 es fusionà amb el Partido Socialista Obrero Español. Fou ministre de l’Interior (1982-88) i de Transports i Comunicacions (1988-91) en els governs presidits per Felipe González. Diputat per Madrid del 1986 al 1998, el seu mandat com a ministre de l’Interior es feu notar per la duresa de la seva política en l’ordre públici, sobretot pel que fa al conflicte basc, protagonitzat pel terrorisme d’ETA, per fer front al qual dissenyà el Plan Zona Especial Norte (1983), que preveia l’actuació en els camps polític, dels mitjans de comunicació i jurídic, a més del policial. El 1995 fou acusat per l’oposició i per determinats mitjans de comunicació d’haver organitzat els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) durant el seu mandat com a ministre de l’Interior. Malgrat que hom n’inicià el processament i li fou aixecada la immunitat parlamentària, el 1996 pogué presentar la candidatura i ser elegit diputat. Condemnat a deu anys de presó pel Tribunal Suprem el juliol del 1998 pel segrest de Segundo Marey, la primera acció reinvindicada pels GAL, ingressà a la presó el setembre del 1998 juntament amb el seu secretari d’estat, Rafael Vera, de la qual sortí al desembre gràcies a un indult parcial concedit per José Maria Aznar. Bé que el Tribunal ratificà la condemna el 2001 i ordenà el reingrés a la presó, el govern espanyol els concedí el règim obert. El cas fou definitivament arxivat el 2004.