Metal·lúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale. De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde (País Basc en territori francès). Fundador i dirigent d’Herri Batasuna (1978), fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997. Elegit diputat al Parlament basc (1980, 1984 i 1986) i al Congrés dels Diputats (1986, 1989, 1993 i 1996), pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no participar en les institucions. El 1989 va sortir il·lès d’un atemptat a Madrid contra dirigents líders abertzales en què morí Josu Muguruza. Detingut diverses vegades acusat d’apologia del terrorisme, el 1997 el Tribunal Suprem el condemnà juntament amb la resta de components de la Mesa Nacional d’HB a set anys de presó per col·laborar amb l’organització terrorista ETA. Afectat d’una malaltia greu, el 1998 li fou concedit el tercer grau penitenciari. Publicà l’autobiografia El hijo de Juanita Gerrikabeitia (1999).