Evolució
Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya. Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España (actualment Filmoteca Española) a la Generalitat de Catalunya. Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i col·loquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català.
Després del traspàs, el 1982 establí una biblioteca pròpia especialitzada, que el 1997 unificà amb el fons de la biblioteca de cinema de Delmir de Caralt i la seva esposa Pilar de Quadras, iniciada el 1924. Fins el 1997 la Filmoteca fou adscrita al Servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i dirigida pels seus caps, Miquel Porter i Moix (1983-86) i Antoni Kirchner (1986-97). Posteriorment, la direcció ha estat ocupada, ja en règim d’exclusivitat, per Natàlia Molero (1997-2000), Roc Villas (2001-10), i, a partir del 2010, per Esteve Riambau. Des del 2001 és adscrit a l’Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). La seu original fou a Barcelona, al barri del Raval, i posteriorment es traslladà a la travessera de Gràcia. Entre el 1991 i el 2011 ocupà provisionalment uns antics cinemes del barri de Sarrià, els cinemes Aquitània.
El febrer del 2012 s’inaugurà una nova seu al Raval, prop del Liceu i pròxima a la rambla del Raval. L’edifici, de sis plantes i uns 7.000 m2, fou edificat a partir d’un projecte de Josep Lluís Mateo. Consta de dues sales de projecció (Chomón i Laia) de 360 i 185 localitats, respectivament. Hom hi traslladà també la biblioteca, que ocupa uns 1.800 m2 de superfície. L’any 2012, els seus fons comprenien més de 45.000 llibres i 1.500 revistes històriques, prop de 130 publicacions periòdiques, més de 20.000 arxius gràfics, més de 8.000 pel·lícules en format vídeo o DVD i unes 5.000 bandes sonores en CD. La col·lecció d’aparells cinematogràfics consta de més de 1.250 peces originals
També forma part de la Filmoteca de Catalunya el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya (2CR). Fou creat el 1983 amb el nom d’Arxiu de la Filmoteca, quan la Filmoteca Española traspassà alguns dels seus fons, ampliats l’any següent amb la incorporació dels de l’Institut del Teatre de Barcelona, i d’altres, entre els quals cal esmentar la col·lecció de Miquel Porter Moix i Guillemette Huerre (1985) i el traspàs de material de Laia Films (2001) a la Generalitat de Catalunya. Amb aquest material i altres donacions i adquisicions de particulars i empreses, la col·lecció passà d’uns 350 títols als primers anys vuitanta del segle XX a més de 23.000 al final de la segona dècada del segle XXI (a més d’uns 40.000 documents).
Entre els anys 1991 i 2013, el Centre de Conservació se situà en unes instal·lacions als baixos de l’edifici de La Campana, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. L’any 2013 es traslladà a unes noves instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa (Vallès Occidental). Les prioritats de recuperació del Centre són el cinema català de ficció comercial, documental i amateur, i disposa d’avançats equipaments de conservació, visionat i conservació.
Àrea de difusió
Les seves activitats abasten dues etapes: la d’abans i la de després dels traspassos. La primera etapa tingué dos períodes clarament diferenciats. En el primer (1963-67), l’activitat es canalitzà des de la delegació del Ministeri d’Informació i Turisme a Barcelona i es limità a una projecció setmanal al cinema ABC paral·lelament a les de Madrid. En el segon (1972-81) es creà un equip de treball que es dedicà a la conservació i difusió del patrimoni: editaren un programa autònom (1976) publicat en català des del 1977; celebraren presentacions i col·loquis; editaren publicacions; col·laboraren amb institucions catalanes i iniciaren un arxiu de films. Per aquesta tasca reberen el premi Sant Jordi de Cinematografia 1978. Després dels traspassos de funcions s’inicià la segona etapa caracteritzada per l’autonomia en totes les àrees: arxiu, programació, documentació i publicacions, les quals es beneficiaren de l’ingrés a la Federació Internacional d’Arxius de Films (1992). La direcció de la Filmoteca fou inicialment assumida pels caps del Servei de Cinematografia, Miquel Porter i Moix (1981-86) i Antoni Kirchner i Masdeu (1986-97), fins que fou nomenada directora Natàlia Molero i Lloret (1997-2000); i després Roc Villas i Ventura (2001). Durant aquests anys s’ha creat un circuit comarcal; s’han intensificat les col·laboracions institucionals i la presència de professionals, etc. Des del final del 2001 és adscrita al recentment creat Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i des del 2002 la institució rep el nom de Filmoteca de Catalunya.
Àrea d’arxiu
Els primers films es traspassaren a la Filmoteca el 1983: 127 títols espanyols i 345 d’estrangers, i 66 de la productora IFI comprats per la Filmoteca Espanyola. L’arxiu amplià la política d’adquisicions incorporant el fons de l’Institut del Teatre de Barcelona el 1984; els més de nou-cents títols de COCICA el 1985; i la col·lecció personal de Miquel Porter i Moix. El 1991 inaugurà un nou arxiu als baixos de l’edifici La Campana, a la Gran Via de les Corts Catalanes, adequat per al manteniment dels films. Dels 538 títols inicials, divuit anys més tard el fons de l’arxiu ha passat a tenir 17 000 títols. Les prioritats de recuperació han estat el cinema català de ficció comercial, documental i amateur. Paral·lelament es confegí una col·lecció de cinema primitiu amb un fons de 1 395 documents, amb còpies originals de la Pathé, Star Films, Gaumont, Urban, Lumière, etc., datades entre el 1896 i la dècada del 1910. Però el projecte més rellevant ha estat la recuperació d’una part important de l’obra del tècnic i cineasta Segundo de Chomón: 106 títols. Per altra banda, s’inicià la catalogació del fons fotogràfic, format per més d’un milió d’instantànies relacionades amb el cinema. El 2001 l’Estat espanyol traspassà el material de la productora Laya Films de la Generalitat republicana.
Àrea de documentació
La biblioteca es constituí el 1982 com una secció pròpia i fou oberta al públic l’any següent. El primer nucli el formà una col·lecció d’uns 1.500 llibres agrupada per l’equip de la delegació de la Filmoteca Nacional a Barcelona. Immediatament s’hi incorporà el valuós i nombrós fons documental de COCICA, reunit per l’historiador i catedràtic de cinema M. Porter. El fons s’amplià amb l’edició bibliogràfica de cinema de l’Estat espanyol, i adquisicions d’arxius i fons documentals de particulars o entitats de Catalunya. També disposa d’una secció d’audiovisuals, en format videogràfic o digital, especialitzada en cinema català, cinema espanyol i clàssics de la cinematografia mundial; i d’enregistraments de bandes sonores. El 1997 unificà els seus serveis amb els de la Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt i ha esdeveningut un conjunt documental especialitzat en cinema d’una notable importància, tant en qualitat com en quantitat: 34.000 llibres, 1.500 títols de publicacions periòdiques, més d’un milió de documents de retalls de premsa arxivats, cent mil còpies fotogràfiques, més d’un milió de negatius fotogràfics, 12.000 cartells, 10.000 programes de mà, 3.000 catàlegs de festivals, més de 6 000 còpies en vídeo o DVD de films, 1 250 peces de col·lecció museística, arxius personals i d’entitats, col·leccions diverses especialitzades, etc. Ha anat incorporant les noves tecnologies en forma de col·lecció en CD-ROM, accés a bases de dades, catàlegs en línia o digitalització.
Bibliografia
BRUZZO, M.: El cinema de la guerra civil a la Filmoteca de la Generalitat, "Cinema Rescat", núm. 5, 1998, p. 40-43.
EQUIP DE LA FILMOTECA: De la "Filmoteca Nacional de España en Barcelona" a la Filmoteca Nacional de Catalunya. Institut del Cinema Català, Barcelona 1980 [Ponència presentada a les Converses de Cinema a Catalunya]; Memòries: Curs 1975-76. Curs 1976-77. Curs 1977-78. Filmoteca Nacional de España, Barcelona 1977, 1978 i 1979; Col·lecció de programes. Filmoteca de Catalunya, Barcelona 1977-78 – 1995-96 (per cursos); 1997 (per anys); Fons de nitrats de la Filmoteca. Volum I - Films de ficció; Volum II - Films de no-ficció. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001 i 2004.
FONT, R.: La font dels films somiats. 25 anys de Filmoteca: 1963-88, "Barcelona, metròpoli mediterrània", núm. 6, 1987, p. 99-103; "Preservació de l’obra cinematogràfica a Catalunya", Protecció i conservació de l’obra cinematogràfica. Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, Barcelona 1988, p. 109-111.
KIRCHNER, A. i GIMÉNEZ, A.: Filmoteca: ¿preservar o exhibir?, "Cultura", núm. 24, 1991, p. 58-63.
MINGUET, J. M. i GIMÉNEZ, A.: Segundo de Chomón, més enllà del cinema d’atraccions (1904-12). Filmoteca de la Generalitat, Barcelona 1999.
ROMAGUERA, J.: Seixanta anys de la "Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt" (1924-84), "Cinematògraf", vol. 2, 1985, p. 197-232; Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt. Fundació Mediterrània, Barcelona 1987; (ed.): El patrimoni cinematogràfic a Catalunya. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1995.
RUEDA, M.: Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya i de Cinema Delmiro de Caralt, "Métodos de Información", núm. 38-39, vol. 7, juliol del 2000, p. 76-83.