Establí nou rècords del món en els 800 m, 1.500 m (imbatut del 1981 al 1997), 1 milla, 1.000 m i 4 × 800 m. Als Jocs Olímpics de Moscou (1980) i als de Los Angeles (1984) guanyà la medalla d’or en 1.500 m i la medalla d’argent en 800 m. El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart. La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta. Es retirà el 1990.
Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97. Nomenat sir el 1981, l’any 2000 fou nomenat membre vitalici de la Cambra dels Lords. Tingué també un paper destacat en la candidatura i en l’organització dels Jocs Olímpics de Londres de l’any 2012, i ocupà la presidència de la Comissió d’Ètica de la FIFA (2006-10). A l’agost del 2015 prengué possessió de la presidència de l’Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF), càrrec que revalidà l’ 2019. Ha rebut, entre altres guardons, el premi Príncipe de Asturias (1987), l’orde Olímpic (2012) i el premi Laureus a la trajectòria esportiva (2013).