Andrés Trapiello

(Manzaneda de Torío, Castella i Lleó, 10 de juny de 1953)

Escriptor castellà.

Autor polivalent i d’obra abundosa, conrea pràcticament tots els gèneres: poesia, assaig, narrativa, estudis literaris i dietarística. Com a poeta ha publicat, entre altres llibres, Junto al agua (1980), El mismo libro (1989), Acaso una verdad (1992, premi de la Crítica 1993), Un sueño en otro (2004), El volador de cometas (2006), antologia, Segunda oscuridad (2012) i Y (2018). És autor, també, entre altres novel·les, d’El buque fantasma (1992), Días y noches (2000), Los amigos del crimen perfecto (2003, premi Nadal), Al morir don Quijote (2004, premi Fundación Juan Manuel Lara 2005 i Madeleine Zepter a la millor novel·la estrangera 2005), Los confines (2009), Ayer no más (2012) i El final de Sancho Panza y otras suertes (2014).

Com a estudiós i assagista ha publicat, entre d’altres, Las vidas de Miguel de Cervantes (1993), Las armas y las letras. Literatura y guerra civil (1936-1939) (1994, i 2010 revisada i ampliada), Los nietos del Cid. La nueva Edad de Oro de la literatura española (1898-1914) (1997), El escritor de diarios (1998), Los caminos de vuelta (2000), El arca de las palabras (2004), ...y Cervantes (2005), Imprenta moderna (2006), Los vagamundos (2011), El Rastro (2018), Un poco de compañía. Impromptu barojiano (2019) i Madrid (2020, premi dels llibreters 2021). A banda, entre el 1990 i el 2019 donà a conèixer vint volums de dietari aplegats sota el títol comú de Salón de los pasos perdidos. Guardonat en diverses ocasions, el 2005 li fou atorgat el Premio Nacional de Periodismo Miguel Delibes per l’article “El arca de las palabras”.