Estudià periodisme a l’Escola de l’Església (1968). Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a expert en tecnologia i disseny dels diaris. S’inicià com a director del setmanari El Maresme. Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona, on començà fent esports i fou subdirector (1976), i col·laborà a les revistes satíriques Barrabás, que feia sàtira de l’esport, i El Papus i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján. Fou el fundador i primer director d’El Periódico de Catalunya el 1978. Dirigí la sortida de l’edició catalana d’El País (1982), però el 1988 tornà a la direcció d’El Periódico de Catalunya fins el 2006, en la qual fou substituït per Rafael Nadal. Des de llavors fou assessor de la presidència del Grupo Zeta.
Fou membre directiu de l’IPI (Institut Internacional de Defensa de la Llibertat de Premsa), i formà part de l’equip redactor del codi deontològic dels periodistes catalans. Rebé els premis Ortega y Gasset (1996), Godó (1995), Luca de Tena (2000), Ciutat de Barcelona (2003) i Antonio Asensio (2007) de periodisme, a més de la Creu de Sant Jordi (2006).