Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director. Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees. Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle (1965); La Révolution Française, amb D. Richet (1973); Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry, amb J. Ozouf (1977), Penser la Révolution Française (1978), L’atelier de l’histoire (1982), Marx et la Révolution Française (1986); La gauche et la Révolution française au milieu du XIXè siècle: Edgar Quinet et la question du jacobinisme, 1865-1870 (1986); Le Dictionnaire critique de la Révolution française (1988), amb M. Ozouf; i Le passé d’une illusion (1993); També coordinà obres col·lectives com L’héritage de la Révolution française (1988), L’uomo romantico, 1780-1840 (1995), etc. El març de 1997 fou admès a l’Acadèmia Francesa.