S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona. Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional. Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final. Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires. El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món.
Subcampió en dues ocasions a Roland Garros (1998, 2001), aconseguí disset títols en categoria individual i tres en dobles. Tot i ser especialista en terra batuda, obtingué també sis títols individuals en pista dura. Entre les seves victòries destaca la Copa Masters (1998) i els Masters Series de Roma (1997) i Indian Wells (2000).
Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis entre el 1996 i el 2003, de la qual es proclamà campió (2000) i subcampió (2003). Guanyà la medalla de bronze en dobles als Jocs Olímpics de Sydney (2000), fent parella amb Albert Costa, i en l’àmbit estatal fou dues vegades campió del Màster Nacional de Tennis (1998, 2000).
Una lesió a l’ull detectada el 2005 precipità la seva retirada de l’alta competició. L’any 2011 fou nomenat capità de l’equip espanyol de la Copa Davis en substitució d’Albert Costa, càrrec que exercí fins el 2013.
Membre del Consell de Jugadors de l’Associació de Tennistes Professionals (1996-98), organisme que arribà a presidir (1997-98), ha rebut el premi Stefan Edberg al joc net en dues ocasions (1996, 1998) i el premi Alt Rendiment Català (2002). Continuà vinculat al tennis com a comentarista televisiu.