Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre (1991) i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona (2001), amplià estudis a Londres i a Berlín (1999-2001) inicià la seva carrera amb La lliçó (1996), d’Eugène Ionesco. Posteriorment dirigí al Teatre Grec El malaguanyat, una recreació escènica de la novel·la de Thomas Bernhard (1997), i El vuitè sentit (1998), dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo. El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa, i Ària del diumenge, dramatúrgia basada en l’obra poètica, teatral i d’assaig de Joan Oliver, amb la qual debutà al Teatre Nacional de Catalunya. Els següents treballs la consolidaren dins la nova generació de directors d’escena catalans: I mai no ens separarem (2001), de Jon Fosse; Paradís oblidat (2002), de David Plana, Liliom (2003), de Ferenc Molnár, L’oficiant del dol (2003), de Wallace Shawn, premi Butaca al millor espectacle de petit format, Nits blanques (2004), una dramatització sobre la novel·la homònima de Dostojevskij; Marie i Bruce (2005), de Wallace Shawn, i Amor fe esperança (2005), d’Ödön von Horváth, (2006), Els estiuejants (2006), de Maksim Gorkij, Otel·lo (2006), de W. Shakespeare, King (2007), sobre una novel·la de John Berger, L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello (2008) Jugar amb un tigre (2008), de Doris Lessing, Alícia. Un viatge al país de les meravelles (2009), adaptació de l’obra de Lewis Carroll, La febre (2010) de Wallace Shawn, Les tres germanes (2011) d’Anton Txékhov, La rosa tatuada (2013) i La nit de la iguana (2021), de Tennessee Williams, i Maria Rosa (2016) i Sol Solet (2018), d’Àngel Guimerà. També ha traduït obres de Neil LaBute, Luigi Pirandello, Jessica Goldberg i Harold Pinter, entre d’altres. En 2003-2011 formà part de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure encapçalat per Àlex Rigola.