Ernest Martínez i Izquierdo

(Barcelona, 11 de juny de 1962)

Compositor i director d’orquestra.

Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà. L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard. Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España (ONE). Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble Intercontemporaine. Ha dirigit diverses orquestres europees i ha actuat als principals festivals del continent. Ha treballat amb la Filharmònica de Hèlsinki, la Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, la Filharmònica de Minsk, la Nacional de Lilla i amb diversos conjunts de cambra especialitzats en música contemporània, com ara l’Avanti Chamber Orchestra (Hèlsinki), el Klangforum (Viena) i l’Ensemble Contemporain de Mont-real. L’any 1996 assumí la direcció de l’Orquesta Pablo Sarasate de Navarra i el 2002 es convertí en director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en substitució del nord-americà Lawrence Foster, càrrec que renovà fins a la temporada 2004-2005, i en el qual fou substituït per Eiji Oue. És autor de partitures com Música per a deu violoncels i orquestra (1992) i Norte-Sur (1993). L’any 2000 li fou concedit el premi Ciutat de Barcelona.