S’inicià en el bicitrial, i obtingué dos Campionats del Món (1986, 1987), un subcampionat del món (1988), un subcampionat d’Europa (1985) i sis Campionats d’Espanya. L’any 1988 passà al motociclisme, en què obtingué tres Campionats d’Espanya consecutius en categoria júnior (1988, 1989, 1990). Debutà en competició sènior el 1991 i en setze anys de trajectòria guanyà divuit proves del Mundial de trial, trenta-una del Mundial en pista coberta i trenta-quatre del Campionat d’Espanya. Fou campió del món a l’aire lliure (1996). Aconseguí tres Copes del Món en pista coberta (1994, 1995, 1996) i nou Campionats del Món per nacions (1991-96, 1998, 2000, 2001). Fou campió d’Espanya (1995, 1997-2000) i subcampió del món a l’aire lliure (1993, 1995, 1997, 1998) i en pista coberta (1997-2000). Retirat de la competició al final del 2004, és considerat un dels millors pilots de la història d’aquesta disciplina, tot i que la coincidència en el temps amb Jordi Tarrés i amb el britànic Dougie Lampkin li impedí aconseguir un palmarès més extens.