Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE. Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit al qual s’afilià el 1976. També exercí de vicepresident (1992) i secretari general (1996) del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida. Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves polítiques innovadores i pel traspàs de les competències en la formació dels desocupats a la Generalitat i la creació del Servei Català de Col·locació (posteriorment Servei d’Ocupació de Catalunya), així com per l’impuls a la petita empresa. L’any 1999 fou nomenat president d’Unió Democràtica de Catalunya, però dimití el novembre del 2000 en ser investigat per l’anomenat “cas Treball” de desviació de fons públics, del qual fou absolt (2009). El 2005 fundà el Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES), del qual fou president. Després del trencament de Convergència i Unió i de la desaparició d’UDC fou un dels fundadors de la plataforma catalanista no independentista Units per Avançar (2017).