Fill d’Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc).
És autor dels reculls La bragueta encallada (1972), La cosa aquella (1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), Tots a casa, al carrer (1992), No hi érem (1993, premi Crítica de poesia catalana 1994), Començament de començaments (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), Els nous cent consells del consell de cent (1996), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Uh (1997), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998), Plaça Raspall. Poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Que dormim? (2002), Bes Nagana (2011), Diari d’Escània i Univers endins (2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou (2013), T’hi sé (2013), Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall Soleiada (2014), El nus la flor (2019, premi Lletra d’Or), Sol·liloquis de nyigui-nyogui (2021), un recopilatori de setze composicions més narratives, dues d’elles inèdites, escrites entre el 1977 i el 2020, i Marramaus (2023), un recull de pensaments, ocurrències, reflexions, poemes, idees, etc., escrites entre el 2003 i el 2022.
Ha publicat també els reculls d’articles i de proses El poble del costat (2008) i La foneria i el paperer (2010). L’any 2020 publicà Assagets, reflexions en vers sobre Niccolò Paganini, Antoni Gaudí i el sardanista Josep Blanch i Reynals. És autor de diversos estudis d’autors de la literatura catalana moderna i contemporània (Jacint Verdaguer, Josep Carner, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana i Joan Vinyoli).
També ha fet diferents muntatges poeticomusicals de la seva obra, en col·laboració amb Pascal Comelade (La manera més salvatge, 2006; N’ix, 2010), i ha estrenat dos espectacles teatrals, Do’m (2003) i Monòleg del perdó (2005).
L’any 2011 obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció per la seva versió de Le cornet à dés (1916), de Max Jacob, el 2012 el Premi Nacional de literatura del CoNCA i el 2020 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.