Doctorat en medicina (1961) i llicenciat en periodisme (1968), s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió. Membre de l’Opus Dei des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat (1983) president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia. El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa. Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al juliol del 2006. Acompanyà el papa Joan Pau II, de qui fou un dels col·laboradors més pròxims, en tots els seus viatges i formà part de les delegacions del Vaticà en diverses Conferències Internacionals de l’ONU entre el 1994 i el 1996. És autor de nombrosos llibres, entre els quals hi ha La familia y el mundo actual (1976), Fumata bianca (1978), A passo d'uomo (2009) i Recuerdos y Reflexiones (2010). Rebé nombroses condecoracions, entre d’altres l’orde del mèrit d’Itàlia (1988), la Gran Creu de Sant Gregori Magne (2003), la Gran Creu d’Isabel la Catòlica (2003) i l’orde del mèrit de Polònia (2006).