Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester. Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid (1962-72). Ocupà càrrecs directius d’organismes públics: entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial (1964-66) i gerent de l’empresa estatal CAMPSA (1974-76). El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions (des del 1990, Caixa d’Estalvis i Pensions) i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi. El 1999, rellevà Josep Antoni Samaranch en la presidència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, càrrec que deixà el 2003 com a conseqüència d’una nova normativa catalana sobre entitats d’estalvis, la qual fixà un termini màxim de 20 anys per als membres dels consells d’aquestes institucions. Passà a ser president honorífic de ‘la Caixa’ i del patronat de la Fundació ‘la Caixa’. Fou també president d’ACESA, empresa concessionària de les autopistes espanyoles i vice-president del grup Repsol.