Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats (Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc). El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992. Fou ministre d’afers estrangers (1992-93) i de finances (1993-94) del govern d’Itamar Franco. El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’economia i lluità eficaçment contra la inflació. El 1997 aconseguí derogar la clàusula de la constitució que vetava la reelecció a la presidència, i en les eleccions del 1998 esdevingué el primer cap d’estat del Brasil confirmat en el càrrec, que detingué fins el 2002. Premi Príncipe de Asturias (2000).