Es doctorà en biologia el 1974 a la Universitat de Yale. En 1975-78 treballà a la Universitat de Zuric i del 1978 al 1981 dirigí el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg. Des del 1981 és cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton. Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1995 amb C.Nüsslein-Volhard i E.Lewis pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari.