Fill del també polític Paul Alduy, estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. Cap d’accions internacionals del ministeri d’urbanisme (1980), director adjunt de la construcció (1985) i conseller tècnic del ministeri de transports (1987), al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà, sota el lema ‘Perpinyà, la catalana’, i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori.
El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la cultura i la identitat catalanes. El 1997 emprengué la catalanització de la toponímia del cadastre de Perpinyà.
El mateix any es presentà infructuosament per la formació Força Democràtica a la primera volta de les eleccions a l’Assemblea Nacional. Fou reelegit alcalde de Perpinyà en les eleccions municipals del 2001, i el mateix any fou escollit també senador en representació del departament dels Pirineus Orientals, càrrec que revalidà en les successives eleccions fins el 2011, que el perdé. El 2002 abandonà la UDF, organització en què militava des de jove, i ingressà a la recent creada UMP de Jacques Chirac, aleshores president de la República. El juny de 2008 resultà reelegit alcalde de Perpinyà, però a l’octubre de l’any següent abandonà l’alcaldia per a dedicar-se a la presidència de l’aglomeració de Perpinyà, nova divisió administrativa supramunicipal vigent a l’Estat francès a partir de 2001. Designà com a substitut fins al final del mandat Joan-Marc Pujol.
El 2011 perdé les eleccions a senador per al departament dels Pirineus Orientals. Al gener del 2014 anuncià la retirada de la política.