Nascut en una família camperola, a dos anys fou reconegut com la reencarnació del tretzè dalai-lama. Cursà estudis budistes i el 1959 assolí el nivell Geshe Lharampa de filosofia budista. L’any 1950 assumí el poder polític del Tibet. El 1959, arran de l’empitjorament de la situació política, motivada per l’enduriment de l’ocupació militar xinesa (iniciada l’any 1950) i per una insurrecció de la població, s’exilià a Dharamsala, a l’Índia, on establí un govern a l’exili i treballà per la difusió dels principis budistes i la defensa dels tibetans. Com a líder visible de la resistència contra l’ocupació, l’assimilació forçosa i la repressió duta a terme pel règim comunista xinès, ha rebutjat sempre qualsevol forma de violència.
Aconseguí que l’assemblea general de l’ONU aprovés resolucions a favor de la protecció dels drets dels tibetans els anys 1959, 1961 i 1965. Posteriorment renuncià a la independència del Tibet i advocà per la creació d’un Tibet democràtic i autònom integrat a la República Popular de la Xina. L’any 1987, davant les revoltes que esclataren per l’establiment en massa d’immigrants xinesos al Tíbet impulsada pel Govern, intentà mediar un acord entre ambdues parts a partir d’una proposta que fou rebutjada. L’any 1989 rebé el premi Nobel de la pau.
El diàleg, trencat unilateralment per les autoritats xineses l’any 1993, es reprengué l’any 2002, si bé hom no conclogué cap procés negociador. El 2007, el dalai-lama demanà al Govern suís que intercedís davant la Xina per a la represa dels contactes. Aquest any, el Congrés dels EUA li atorgà la medalla d’or. L’any 2008, arran de les revoltes amb motiu del cinquantè aniversari de l’ocupació del Tíbet, la repressió subsegüent i el bloqueig d’aquest territori per la Xina, les relacions retornaren a un punt de pràctica ruptura.
Pel març del 2011 anuncià la retirada dels seus càrrecs i les seves funcions polítiques en favor d’un nou líder elegit democràticament, trencant d’aquesta manera amb la tradició teocràtica de designació del cap suprem dels tibetans. Fou substituït en aquestes funcions, com a kalon tripa (primer ministre) per Lobsang Sangay, elegit democràticament per la diàspora tibetana a l’abril.