Santiago Vilanova i Tané

(Olot, Garrotxa, 9 de gener de 1947)

Escriptor, periodista i dirigent ecologista.

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’El Correo Catalán (1973-76), director de la revista ecologista Userda (1977-81) i del Diari de Barcelona (1983-84), i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català (1982), d’Alternativa Verda (1983), de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda (1999), de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra. Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès. L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol, suspès pel Parlament de Catalunya.

Autor polifacètic, és conegut sobretot pels seus assaigs sobre ecologisme: El combat ecologista a Catalunya (1979, premi Xarxa 1978, amb Jaume Reixach i Xavier Garcia), Catalunya sota el perill de l’urani (1981, amb Pep Puig), El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg y el riesgo nuclear en España (1980), L’econacionalisme (1981), Chernòbil: el fin del mito nuclear (1988), L’onada ecològica. El repte ambiental català a l’Europa de l’Acta Única (1991, premi Xarxa 1990), Empresaris verds per a un planeta blau (1994), L’energia del turisme sostenible (2001), L’Estat ecològic (2013), Salvem els nostres volcans. Crònica periodística i ecologista de la defensa de la zona volcànica de la Garrotxa (2017) i L’explosió de Capità Arenas. La trama del gas natural a la Barcelona preolímpica (2019). És autor de les novel·les Acció paral·lela (1984), El secret d’Hiva-Oa (1998), L’ull blau de Sibèria (2012, premi de narrativa Sebastià Juan Arbó) i L’ànima del volcà (2015).