Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), obra del seu company Eduardo Mendoza, amb el qual col·laborà sovint, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra a partir del final de l’Ulisses de Joyce, que obtingué el premi d’interpretació de la Crítica, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per J.M. Mestres, Coriolà (2002) de W. Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de l’obra homònima de M. Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per F. Berrués. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l’octubre del 2014 amb l’adaptació d’una altra novel·la de Márai, L’última trobada, dirigida per Abel Folk.
Exercí també la direcció de muntatges en els quals també actuà sovint, i dels quals hom pot destacar-ne Maria Rosa (1997) d’Àngel. Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, que li valgué el premi de direcció de la Crítica el 1998, Les dones sàvies de Molière, Un'anima chiamata Puccini, Il Teatro alla Moda de Benedetto Marcello (1999), Greus qüestions (2004) i Sin noticias de Gurb (2008), d’E. Mendoza, Fi de partida (2005) de S. Beckett i Vells temps (2006), de Harold Pinter. Rebé també el Premi Nacional d’interpretació el 1988, la Creu de Sant Jordi el 2007 i el premi Butaca a la trajectòria el 2014.