Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial. Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran. Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979.
El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en què un acord entre Unitat d’Aran i el Partit Renovador d’Arties e Garòs (PRAG) precipità la seva dimissió del càrrec, en el qual fou substituït per Francés Boya Alòs.
Al desembre del 2007 fou nomenat president de Convergència Democràtica Aranesa i al capdavant d’aquest partit guanyà les eleccions al Consell General d’Aran al maig del 2011, cosa que possibilità la seva reelecció com a síndic en substitució de Boya. En les eleccions del maig del 2015 revalidà el càrrec, que exercí la legislatura següent. Després de ser derrotat en les eleccions al Conselh al maig de 2019, es retirà de la política. Fou succeït per Boya al juny.