Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical (UCR). Assessor al Ministeri de l’Interior (1963-66) i senador (1973) fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR. Alcalde de Buenos Aires (1996), en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO (Frente País Solidario), que incloïa la UCR. La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica (en especial l’anomenat corralito) en provocaren la caiguda el desembre del 2001. En les eleccions presidencials de l’abril del 2003 fou derrotat pels peronistes Menem i Néstor Kirchner, que passaren a la segona volta. El 2013 els tribunals el declararen innocent de l’acusació de suborn a senadors durant el seu mandat per a aconseguir l’aprovació de les mesures econòmiques del seu govern.