Antoni Abad

(Lleida, Segrià, 1956)

Artista plàstic.

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia. Primerament la seva obra, a mig camí entre l’escultura i la instal·lació, es basà en l’acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa (sèries fotogràfiques) i l’ús de materials industrials. Els anys 1986 i 1987 exposà a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró, i entre les exposicions col·lectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona (1983), Actitudes (Madrid, 1986-87) i Confrontaciones (palau de Velázquez, Madrid, 1991). A partir del 1992 s’interessà pel concepte de mesura i aquest treball es concretà en dues exposicions consecutives —En la mesura del possible i Mesures menors— a la Galeria Antoni Estrany de Barcelona (1994). Des dels anys noranta treballa amb imatge digital. El seu projecte Sísif (1996) fou el primer que presentà el MACBA a internet. Aquest treball mostrà com un home estirava una corda des de Barcelona, mentre a les seves antípodes, a Wellington, Nova Zelanda, un home idèntic n'estirava l’altre extrem. Altres projectes d’aquesta etapa foren les videoprojeccions Errata-Fe de rates (1997) i Últimos deseos (1997). Treballà sobre les noves tecnologies de comunicació en els projectes Z (1999), Sitio TAXI (2004) i Canal GITANO (2005).

Des del 2003 s’ha centrat en la creació de comunitats digitals a través de l’ús de telèfons mòbils d’última generació, buscant una manera de donar veu i visibilitat a col·lectius que no tenen presència activa en els mitjans de comunicació o que tenen una imatge polèmica o negativa: “Canal Central”, “Canal Accessible” (2006) i “Canal Motoboy” (2007). El projecte “Canal Accessible” rebé el Premi Nacional d’arts visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del Prix Ars Electronica de Linz (Àustria), ambdós l’any 2006. També ha produït totes aquestes experiències per a pàgines web. El 1999 guanyà el premi Arco Electrónico amb l’obra 1 000 000, que es convertí en la primera obra de net.art venuda a l’Estat espanyol.