Arnal Ballester i Arbonès

(Barcelona, 27 de gener de 1955)

Arnal Ballester i Arbonès

© LGP

Dibuixant i grafista.

Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l’Escola Massana (de la qual és professor) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha col·laborat en d’altres revistes i diaris. S'ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells. Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’il·lustració d’Apa o Opisso. Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992), Els artístics casos d’en Fricandó (1992-96, guardonat el 1993 amb el Premio Nacional de Ilustración para Niños del ministeri de cultura, el 1994 amb l’Illustrators of the Year Award de la Fira de Bolonya-UNICEF i el 1995 amb el Premi de la Crítica Serra d’Or d’il·lustració), No tinc paraules (1998), Vista cansada (2001), Base y el generador misterioso (2002), Bestiarara (2003, amb text propi), Chamario (2004) i Quan érem micos (2004). Des del 2002 es dedica també a l’animació, i dins d’aquest gènere la seva peça Amigo Hulot rebé el premi Junceda d’animació (2004). El 2008 guanyà el Premio Nacional de Ilustración del ministeri de Cultura. És professor a l’Escola Massana.