Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine. El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial. Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són: Le système des objets (1968) —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation (1970) —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe (1972) i Le miroir de la production (1973). La seva reflexió es produeix de manera paralel·la a la de Marx, substituint la noció de mercaderia per la de signe. Cal esmentar també L’échange symbolique et la mort (1978) i De la séduction (1979). Posteriorment la seva reflexió se centrà en la incidència dels mitjans de comunicació sobre la percepció del món de l’home contemporani, i defensà la tesi que aquests mitjans creen una realitat paral·lela i amplificada (‘hiperrealitat’) que s’imposa a la realitat que pretesament vol descriure i al mateix temps la banalitza. Reflectí aquesta anàlisi en un gran nombre d’assaigs com Simulacres et simulation (1981), Les stratégies fatales (1983), La guerre du Golfe n'a pas eu lieu (1991) i Requiem pour les Twin Towers (2002), en els quals interpretà sovint fets contemporanis com ara la guerra del Golf Pèrsic (1991) o els atemptats de l’onze de setembre de 2001 a Nova York.
Jean Baudrillard
© Círculo de Bellas Artes / J.A. Ibáñez
Filòsof francès.