i Lluís Anton Baulenas i Setó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Anton Baulenas i Setó

literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 21 de setembre de 1958

Estudià filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987, que abandonà per la literatura. Publicà Qui al cel escup (1987), Sus scrofa (1988) Neguit (1988), Càlida nit (1990 premi Documenta 1989), narracions o novel·les dominades per elements esperpèntics i marginals. Posteriorment ha publicat novel·les de base històrica: Noms a la sorra (1995), Alfons XIV (1997), El fil de plata (1998; premi Carlemany, 1998; premi Crítica Serra d’Or, 1999), La felicitat (2001; premi Prudenci Bertrana 2000), Amor d’idiota (2003), Per un sac d’ossos (2005, premi Ramon Llull), Àrea de servei (2007), El nas de Mussolini (2009, premi Sant Jordi 2008), Quan arrribi el pirata i se t’emporti (2013), La vostra Anita (2015) i Amics per sempre (2016, premi Ciutat d'Alzira). Ha conreat també el teatre (Melosa Fel, 1993 premi Ciutat d’Alcoi, 1989; El pont de Brooklyn, 1995, premi Ciutat d’Alcoi; Trist, com quan la lluna no hi és 1995) i l’assaig (El català no morirà, 2004). És també autor dels guions de les pel·lícules de Ventura Pons i Sala Anita no perd el tren (2001), a partir del seu relat Bones Obres,Amor idiota (2005), basat en la novel·la de títol similar, i A la deriva (2009), adaptació d'Àrea de servei.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2016-11-14
Llegir més...