Ernest Belenguer i Cebrià

(València, 1946)

Historiador.

Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on J.Reglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV (1976). El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic d’història moderna des del 1980 (Universitat de les Illes Balears), exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona (1986). Col·labora en revistes especialitzades. Ha publicat: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II: en sus dominios jamás se ponía el Sol (1988), Jaume I a través de la Història (1984), El Imperio Hispánico (1995), Cataluña: de la Unión de Coronas a la Unión de Armas (1996), Del oro al oropel (1997), Ferran el Catòlic (1999), Un reino escondido: Mallorca de Carlos V a Felipe II (2000), La corona de Aragón en la monarquía hispánica (2001), El imperio de Carlos V (2002) i Jaume I i el seu regnat (2008). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988) i ha dirigt La forja dels Països Catalans (1996), tercer volum de l’obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.