Ordenat de sacerdot el 1937, col·laborà en organismes de la cúria vaticana. Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris (1967), amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes. El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990. El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església.