Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació. Des del 1973 fins al 1977 col·laborà amb els professors Jean Piaget i Bärbel Inhelder en la docència i la investigació en psicologia genètica i experimental i en metodologia psicològica, a la facultat de psicologia i de ciències de l’educació de la Universitat de Ginebra. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupa la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació. Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia i l’epistemologia genètiques a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990). Les seves propostes s’emmarquen dins les tendències psicopedagògiques del constructivisme. Al juliol del 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat espanyol i el 1998 director de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). La seva influència s’ha estès per diversos països de l’Amèrica Llatina, entre els quals el Brasil, on el 1997 fou consultor del Ministeri d’Educació per a l’elaboració dels paràmetres curriculars nacionals.