Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64). Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes. Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. L’any 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
És autor, entre d’altres, de Geometria diferencial i relativitat (1993), Stability by Linearization of Einstein’s Field Equation (2010) i L’home de la campana (2015), biografia novel·lada de Carl F. Gauss. Fou guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1997).