Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial. És autor d’obres de teatre, contes i novel·les. Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot (‘Tot passa’), acabada el 1964, publicada el 1970), Za pravoje delo (‘Per una causa justa’, 1952) i Ziz'i sud’ba (‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS). Tot passa és una novel·la escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novel·les Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit de Guerra i pau de Tolstoi i d'El doctor Živago de Pasternak. Tota l’obra de Grossman és una inculpació del règim estalinista i una demostració del fet que les dictadures, concretament el feixisme i el comunisme, es donen la mà: creen el mal, un mal extraordinari, apocalíptic, del qual no hi ha escapatòria.