Formà part del cor de nens al col·legi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori. Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J. Huys.
Company de T. Koopman i deixeble de G. Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar, amb P. Beaussant, l’Ensemble Vocal La Chapelle Royale (1977) i l’Orchestre de la Chapelle Royale. Aquell mateix any assumí la direcció del Cor Filharmònic de Lieja, amb un repertori important d’obres contemporànies.
Són remarcables les seves interpretacions de les obres corals de Bach. Entre el 1980 i el 1981 interpretà i enregistrà la Passió segons sant Mateu i la Passió segons sant Joan i la Missa en si menor, de J.S. Bach, amb un gran èxit de públic i crítica. Durant els anys noranta ha compaginat la seva dedicació a la música antiga i barroca amb la d’autors del segle XX i els grans oratoris romàntics. Del 1998 al 2002 assumí la direcció de la Koninklijk Filharmonisch Orkest van Vlaanderen d’Anvers.