Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista. El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus. El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard. El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos (desembre següent). Fou rellevada, tanmateix, del càrrec per Mitterrand el 1992. Al gener del 1995 fou nomenada comissària de ciència, educació i investigació a la Unió Europea. Ocupà el càrrec fins al setembre del 1999, després de la dimissió col·lectiva de la Comissió Europea dirigida per Jacques Santer, com a conseqüència d’una investigació que denunciava els casos de mala gestió i nepotisme, dels quals fou especialment acusada.