Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles (55 d’or), la RDA, 102, i els EUA, 94. El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica. En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló (amb rècord del món, 7.291 punts). També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4 × 400 establiren rècords mundials. Dos nedadors, l’americà Matt Biondi (7 medalles) i l’alemanya Kristin Otto (6 medalles), i la gimnasta romanesa Daniela Silivas (6 medalles) foren els esportistes que més premiats. Per equips, l’èxit fou per a l’URSS, que participà en 9 d’un programa de 10 i s’emportà medalles en 8. Cal destacar el triomf en basquetbol masculí, que s’imposà en semifinals als EUA i en la final a Iugoslàvia. La representació espanyola, amb 235 homes i 40 dones, guanyà 4 medalles. El regatista canari establert a Barcelona José Luis Doreste guanyà l’or a la classe finn; Emilio Sánchez Vicario i Sergi Casal guanyaren l’argent al tennis en la competició de dobles; Jorge Guardiola guanyà el bronze en tir al plat (skeet), i Sergi López, el nedador barceloní, també guanyà el bronze als 200 m braça. En atletisme cal destacar el marxador Josep Marín, que als 38 anys fou quart als 20 km, i cinquè als 50 km; Antoni Corgos fou cinquè en salt de llargada, i Maite Zúñiga, setena en 800 m.