Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s. XX. D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle (1953) i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution (1944), en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa. En col·laboració amb R. Mousnier publicà Le XVIIIe siècle. Révolution intellectuelle, technique et politique (1717-1815) (1953). Codirigí amb F. Braudel, la Histoire économique et sociale de la France, en 8 volums (1970-82).