Es formà inicialment en la televisió i desenvolupà després una interessant carrera cinematogràfica, de la qual hom pot destacar el sentit crític en l’observació de les realitats socials: Poor Cow (1967), Kes (1970), Family Life (1971), Black Jack (1979), The Gamekeeper (1980), Looks and Smiles (1981), Fatherland (1986), Hidden Agenda (1990) i la trilogia social composta per Riff-Raff (1991), Raining Stones (1993, premi del jurat de Canes) i Ladybird, Ladybird (1994), films basats en fets reals. En la mateixa línia cal destacar el seu treball a la televisió: A Question of Leadership (1981), Which Side Are You On? (1984).
Després dirigí Land and Freedom (1995), l’enfrontament entre estalinistes i trotskistes a la Guerra Civil Espanyola, que rodà a Barcelona en anglès, alemany, català i castellà; Carla’s Song (1996), pel·lícula situada en la revolució sandinista de Nicaragua; My Name Is Joe (1998), amb la qual guanyà l’Espiga d’Or del Festival de Cinema de Valladolid i que amb Sweet Sixteen (2002) i Ae Fond Kiss... (2004) forma una trilogia ambientada a Glasgow; Bread and Roses (2000); The Navigators (2001); Sweet Sixteen (2002); A Fond Kiss (2004); Tickets (2005); The Wind That Shakes the Barley (2006, Palma d’Or de Canes); It’s a Free World (2007); Looking for Eric (2009); Route Irish (2010), i The Angel’s Share (2012, premi del jurat al Festival de Canes i premi del públic del Festival de Sant Sebastià). Aconseguí per segona vegada la Palma d’Or a Canes amb I, Daniel Blake (2016). L’any 2011 s’estrenà un documental filmat l’any 1969 sobre l’ONG Save the Children, que contenia fragments molt crítics sobre aquesta organització, i que no s’havia estrenat. El 2019 estrenà Sorry We Missed You, premi a la millor pel·lícula europea al Festival de Sant Sebastià (2019) i als premis Gaudí (2021).
El febrer del 2014 rebé un premi en honor a la seva carrera cinematogràfica al Festival de Berlín.