Formada a l’Escola Massana (1960-66), a l’Escola del Treball (1966-69), a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona (1971) i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola (2006), treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs. Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània. Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica. El 1995 elaborà el projecte Mediterrània per a la plaça Catalana de Manchester.
L’arquitectura ha estat un dels seus principals interessos, com evidencia l’estructura de moltes de les seves creacions (edificis, templets, altars o esteles) —la instal·lació al cementiri d’Arenys de Mar, en homenatge a Salvador Espriu, que és un referent per a l’artista—, i, pel volum de les seves creacions i la seva relació amb l’espai, també pot ser considerada escultora i, fins i tot, ocasionalment, pintora. També té obra en vidre, que li permet expressar un món formal i figuratiu personal.
Ha estat guardonada amb diversos premis, com ara el premi especial de ceràmica atorgat el 1998 per Sotheby’s de Londres i la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca. És membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica de Ginebra (1981), de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2015), i membre fundadora de l’Agrupació d’Activitats Artesanes del Foment de les Arts Decoratives.