Estudià a Breslau (1942-44) i treballà al Conservatori de Leipzig (1946-48), on fou deixeble de H. Bongartz. Dirigí, entre d’altres, l’orquestra del Teatre de Halle (1948), la Filharmònica de Dresden (1955-58) i la Komische Oper de Berlín (1960-64). Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Dresden (1967-72) i de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig (1970), per a la qual impulsà la construcció d’un nou edifici, inaugurat el 1981. El 1976 fou nomenat primer director convidat de l’Orquestra Simfònica de Dallas (Estats Units), des d’on esdevingué un dels directors alemanys més coneguts. Com a director titular d’aquesta entitat, emprà el seu gran prestigi per a consensuar entre autoritats i oposició una transició pacífica del règim comunista a la democràcia el 1989 a l’antiga República Democràtica Alemanya. El darrer dels moments culminants de la seva carrera musical fou la transformació de la Filharmònica de Nova York en una de les primeres orquestres internacionals al llarg dels anys en què n’exercí la direcció (1991-2002) i la direcció musical (2000-02), que compaginà amb la de la Gewandhaus fins el 1996. Fou també director principal de la Filharmònica de Londres (2000-07) i director musical de l’Orquestra Nacional de França (2002-08). Malgrat l’amplitud del seu repertori, fou reconegut sobretot en la interpretació dels romàntics i postromàntics centreeuropeus (Beethoven, Brahms, Mendelssohn, Mahler, Bruckner, etc.). Protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics amb l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i també amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York.
Kurt Masur
© Fototeca.cat
Director d’orquestra alemany.