Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a Gianni Schicchi, de Puccini. Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia (Nàpols, Roma, Venècia i Florència). Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai El 1941 es casà i abandonà els escenaris. Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables funcions d’Adriana Lecouvreur a Brescia. La seva carrera, excepcionalment llarga, queda reflectida amb la interpretació que feu de Tosca el 1975 al Metropolitan de Nova York, amb més de seixanta anys. Posteriorment seguí una brillant carrera que la dugué a Londres, Dallas o Nova York, ciutat on debutà el 1970 amb el paper principal a La voix humaine, de F. Poulenc. Després, es dedicà principalment a la interpretació de música religiosa fins a la seva retirada definitiva el 1986, any en què participà en un concert a l’església parroquial de Solda. Durant més de quinze anys formà part del jurat del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.
Magda Olivero (1968), caracteritzada per a l’òpera Adriana
Soprano italiana, de nom real Maria Maddalena Oliviero.