Autodidacta, s’inicià en el dibuix i la pintura. Als divuit anys descobrí la fotografia i començà a treballar-hi de manera independent. Del 1978 al 1981 residí a Barcelona, on realitzà la sèrie Peluquerías (1979), i posteriorment retornà a Madrid, on s’instal·là definitivament.
En la seva obra apareixen retrats de personatges coneguts del món cultural madrileny, natures mortes, autoretrats amb elements simbòlics, etc. Són composicions molt elaborades amb una posada en escena meticulosa dels elements i les figures. Utilitzà la tècnica de l’acoloriment amb aquarel·les del material fotogràfic en blanc i negre, per buscar una expressivitat dels objectes que no li permetia la fotografia en color. Exposà a París, Nova York, Tòquio i São Paulo. Signà la seva obra fins als primers anys de la dècada de 2000 amb el nom d’Ouka Lele, i posteriorment com Ouka Leele.
Fidel a les càmeres sense mecanismes digitals, el 2003 fou guardonada amb el Premi Cultura de Madrid en la categoria de fotografia, i el 2005 guanyà el Premio Nacional de fotografia.