Del 1948 al 1968 residí a París. La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte. En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura. Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger. Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas (1999) i Velázquez (2004) del ministeri de cultura espanyol.