El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina. Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss. La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral (Scherzo, 1888; Concert per a Piano, 1922; Simfonia en do, 1940, etc.), nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder.