Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana. Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual. Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera. La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places. Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern auditori on s’han traslladat les antigues activitats concertístiques de la sala. El 1991, l’equip d’arquitectes dirigit per José Manuel González Valcárcel començà els treballs de demolició i consolidació d’estructures i caixa escènica, treballs que s’enllestiren el 1992, que s’inicià el muntatge de la maquinària escènica. Aquest any, Francisco Rodríguez de Partearroyo fou nomenat nou director de les obres. Els treballs finalitzaren el 1995. Dos anys després es reobrí com a teatre d’òpera i ballet, després d’haver estat sala de concerts durant 31 anys.