Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan, féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca. Ordenat de prevere (1957), s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem. Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i col·laborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya, de la qual fou membre. El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció destacada en la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional (1993) i, sobretot, del Nou Testament grec-llatí-català (1995).
Són notables també els seus estudis sobre la figura de sant Pau: Gloriarse según san Pablo (1970), Libertad y gracia en la carta a los Romanos (1973), Nascut a temps. Una vida de Pau, l’apòstol (1992), Escritos paulinos. Introducción al estudio de la Biblia (1998) i Maestro de los pueblos. Una teología de Pablo (2007). El 1996 fou nomenat per la Santa Seu membre de la Pontifícia Comissió Bíblica, organisme vinculat a la Congregació de la doctrina de la fe i encarregat de vetllar pels estudis bíblics en tot el món catòlic.