Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924. La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997. Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme. Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el Pont de Montanyana. Per encàrrec de l’ENHER també projectà l’aprofitament hidràulic del baix Ebre i dirigí la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. L’any 1966 fou nomenat Cap Regional de carreteres de Catalunya i Balears i sota la seva direcció es dugueren a terme diversos projectes viaris d’importància (avinguda Meridiana, una variant de l’autopista Barcelona Montgat i l’autopista Barcelona a Molins de Rei, entre d’altres). Del 1970 al 1972 fou Director de Planejament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, des d’on dirigí l’estudi per a la integració social i econòmica de les costes de Garraf, fruit del qual en fou l’autovia de Castelldefels. El 1982 li fou concedida la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.